Yoi otoshi wo!
Bon any! Aquesta és la primera vegada que no sóc a Catalunya per cap d’any. Curiós, qui m’hauria dit a mi que abans d’assistir a les campanades de Madrid a la Puerta del Sol passaria les 108 campanades a Tokyo. Sí sí, aquí no són 12 sinó 108, una per cada desig terrenal. Fan les campanades per deslliurar-se d’ells, cosa bastant absurda: només cal satisfer-los.
El fet és que vaig anar al temple Zojoji, que està al costat de la torre de Tokyo pel compte enrere.
En el moment d’entrar a l’any nou, la gent va començar a comptar juu, kyuu, hachi, shichi, roku, go, yon, san, ni, ichi! I aleshores van deixar anar aquest preservatius (que en la mitologia nipona simbolitzen la fertilitat) que portaven inflats amb heli, els quals es van enlairar i van arribar a la lluna 3 dies més tard.
Vaig veure dos tipus de sake calents (cosa típica a cap d’any), un de dolç que sabia a llet i un normal que no em va agradar gaire. Ja se sap que als pirates, el rom (que portava en una ampolleta de plàstic i que vaig començar a beure a palo seco fins que no vaig poder més i vaig comprar una Coca-Cola).
Després del compte enrere vam anar a Roppongi, la zona habitual per sortir. Volíem anar a Vanilla, la disco més gran i barata però la policia estava a l’entrada fent fora a tothom perquè hi havia overbooking! Al final vam anar a Muse, una altra discoteca, més enllà de Roppongi Hills.
La nit va acabar a un afterhour de Shibuya, en un edifici rosa bastant cutre. De fet tot era cutre però tenia un aspecte ciberpunk i em va encantar.
Bé, i vosaltres què vau fer?.
Bona pregunta… certament res. xD Cita familiar… i a clapar d’hora (a les tres) que no estava per gaire festes, jo. Tot a vessar de gent, tothom excessivament desfasat… ja saps que aquesta no és la meva tònica, sóc d’un estil més tranquil (a vegades degenero, però).
Sigui com sigui… un dels caps d’any menys moguts, però si més no, per altra banda, també dels més descansats i amb menys mals rotllos.
No se, certament haria d’haver fet quelcom que no vaig fer per un malentès.
A més, “pels meus collons” puc celebrar el canvi d’any quan em roti! xDDD per què no un 20 de juny a les tres del migdia? Al cap i a la fi també haurà passat un any de les mateixes condicions a l’any passat. Voto per sel·leccionar dates frikis xDDD
Salutacions,
Zaero
Comment by Zaero — January 19, 2006 @ 3:49 pm
Es podria fer el 29 de febrer, dels anys bixests. Però no, entre d’altres pq:
- només gaudiriem d’una dosis de l’inestimable Ramón García (i del tanga de la Igartiburu) cada 4 anys.
- hi hauria excedents de raïm — als del boicot tampoc els hi agradaria, pq només podrien fer boicot al cava català cada 4 anys
Dani, l’edifici de l’after molt guapo, la tonalitat rosa trenca la monotonia grisota del voltant. però bastant estret! estarieu com a una caixa de sardines…mola
Comment by ivo — January 21, 2006 @ 4:29 pm
Doncs bé, jo vaig anar a fer un “road trip” fins a i per Portugal. I molt bé tu, bon temps, bona companyia, poca despesa… un cap d’any diferent de tots els altres de la meva vida.
Els lisboencs (no sé si tots els portuguesos) no mengen raïm, sinó panses, i surten esperitats a les 11:30h d casa x col·lapsar els carrers de cotxes i de gent simplement per anar a mirar els focs artificials que fan en dos punts de la ciutat… realment un caos. Pensant en en Ramon García… potser no fan això per veure els focs sinó per evitar la possibilitat d’enganxar l’emissió del Ramon García x la tele, o el corresponent Ramon Garcia portuguès…
Apa, a cuidar-se!!
Comment by Atzukac — February 3, 2006 @ 5:36 pm