Bon any! Aquesta és la primera vegada que no sóc a Catalunya per cap d’any. Curiós, qui m’hauria dit a mi que abans d’assistir a les campanades de Madrid a la Puerta del Sol passaria les 108 campanades a Tokyo. Sí sí, aquí no són 12 sinó 108, una per cada desig terrenal. Fan les campanades per deslliurar-se d’ells, cosa bastant absurda: només cal satisfer-los.
El fet és que vaig anar al temple Zojoji, que està al costat de la torre de Tokyo pel compte enrere.
En el moment d’entrar a l’any nou, la gent va començar a comptar juu, kyuu, hachi, shichi, roku, go, yon, san, ni, ichi! I aleshores van deixar anar aquest preservatius (que en la mitologia nipona simbolitzen la fertilitat) que portaven inflats amb heli, els quals es van enlairar i van arribar a la lluna 3 dies més tard.
Vaig veure dos tipus de sake calents (cosa típica a cap d’any), un de dolç que sabia a llet i un normal que no em va agradar gaire. Ja se sap que als pirates, el rom (que portava en una ampolleta de plàstic i que vaig començar a beure a palo seco fins que no vaig poder més i vaig comprar una Coca-Cola).
Després del compte enrere vam anar a Roppongi, la zona habitual per sortir. Volíem anar a Vanilla, la disco més gran i barata però la policia estava a l’entrada fent fora a tothom perquè hi havia overbooking! Al final vam anar a Muse, una altra discoteca, més enllà de Roppongi Hills.
La nit va acabar a un afterhour de Shibuya, en un edifici rosa bastant cutre. De fet tot era cutre però tenia un aspecte ciberpunk i em va encantar.
Bé, i vosaltres què vau fer?.
