El monestir a les muntanyes
Avui hem tornat a anar a la muntanya. Aquesta vegada hem estat el Xavi (també va venir a Sort), el Salazar (que també es diu Xavi) i jo. El pla era anar fins a un poble que es diu Queralbs amb el cotxe, un cop allà pujar fins al monestir de la vall de Núria i després fer el cim Puigmal. Clar que tenir un pla no significa que s’hagi d’acomplir…
Amb el cotxe vam arribar fins a Queralbs, a on hi ha una estació del cremallera que puja fins el monestir. Nosaltres hi vam pujar a peu. En diversos punts del camí es pot veure el cremallera fent viatges ple de turistes i de iaios de l’Inserso. Finalment vam arribar a la bonica vall de Núria, a on hi ha el monestir i un peazo de llac que lo flipas (amb barquetes i tot).
Arribada al monestir de Núria
Un cop allà vam continuar caminant ja que l’objectiu era el Puigmal, però no era el nostre dia i aviat vam descobrir preguntant a un bon home que ens estavem equivocant de camí (donant una volta del 15). Un cop vam enfocar-ne el bo vam seguir xino-xano fins que vam veure que els camins s’esborraven al voltant nostre i que només quedaba pedra pelada i núvols: ens haviem tornat a equivocar però estavem a prop de la cresta de la cadena de pics. El Puigmal quedaba una mica enrere, ens l’haviem passat. L’últim tram l’haviem fet pujant pel mig de la muntanya, travessant un pendent considerable i estavem fets pols. A més, de la cresta a la qual estavem a punt d’arribar va començar a aparèixer boira, com si vapor d’una olla de bruixa es tractés. Tot plegat va motivar l’anulament del pic i vam baixar ràpidament fins el monestir.
Vam pujar fins que tocàrem els núvols
En el camí de tornada vam veure ons ens haviem equivocat la segona vegada (si no portes mapes, al menys mira els cartells!). Allà vam dinar (teniem bastant gana) i aviat vam començar el camí de tornada al cotxe, baixant per on haviem pujat. Com epíleg a la “aventura”, vam sopar a un restaurant de Granollers anomenat “Mezza Luna”.
