Equilibrium Instabilis

Salut! J’ai ouvert un compte à FlickR pour y mettre des photos et j’ai commencé a uploader celles de l’année Erasmus. Si vous en avez des jolies, n’hésitez pas et mes les envoyer!

Paris dès la Tour Eiffel

乾杯!

Kanpai! is the Japanese expression for Bottoms up! or Toast!. Literally, it means Dry your glass and is very common to hear it more than once during Japanese dinners. There is nothing strange with kanpai… but instead of this expression, in Spain we use to say Chin-Chin! which means dick in Japanese. So it is always funny make a Spanish guy propose a toast in a Japanese enterprise dinner.

Kanpai!

A la Festa Major de Castelló d’Empúries es fa el Festival Terra de Trobadors i durant tres dies el poble viatja en el temps cap a l’edat mitjana.

L’Ariadna, la Lina, en Josep, en Guillem i jo vam decidir anar-hi i veure com era la vida en aquella època. No vam anar només a veure el poble, sinó que vam decidir col·lar-nos al banquet de la boda reial de Pere I i Joana de Foix. Ha estat la segona boda reial que pago però, a diferència de la primera, a aquesta sí que he pogut assistir.

Per no dessentonar massa ens vam vestir amb robes medievals i després d’uns chupitos de rom i unes cerveses ens vam encaminar cap a la plaça de l’esglèsia per unir-nos a la resta de convidats. Allà es trobava el sèquit del rei i les dames de plau, les quals ens van conduir cap al pati reial, on estava la taula parada i ben farcida d’aliments. El que no hi havia era cuberts, clar que en aquella època no feien falta.

Els meus amics ficats al paper

Mare meva, quin tiveri, em vaig possar fins el cul de menjar: pomes, pa a les fines herbes, sopa, carn a la brassa, puré de poma, mel i mató,…

Durant el banquet van intentar assassinar el rey però el millor cavaller del rei va estar prou atent per protegir el seu senyor. Finalment, les dames de foc van escalfar la vel·lada, clar que amb tant de menjar i amb tant de vi no crec que ningú tingués molt de fred.

Músics fantasmagòrics a la nit medieval de Castelló d’Empúries

El dia següent, ja com marit i muller, en Pere I i la Joana de Foix van assisitr a la justa medieval que es disputava en el seu honor. Es va poder comprovar la perícia dels cavallers en nombroses proves, fins i tot en combats d’espasa. Va ser un compte local el guanyador de la justa. Aquest havia arribat sense cavall, a dalt d’un burro. El rei li va cedir el seu per competir i finalment li dir que se’l podia quedar.

Doncs sí, ha estat un cap de setmana força diferent. Estaria bé poder viatjar al passat de veritat i veure com era tot en aquells temps amb verdadera autenticitat.