Equilibrium Instabilis

A Correfoc (Run fire!) is very important act in the Festes Majors of Catalonia. Basically, it is a walk through some of the town streets, carrying hundreds of sparklers that spin on the top of long spears, producing thousands of sparks that fall as a rain of fire.

Dance of the Devils

The Diables are the people who take part on them, the ones who dance under the fire with the company of all kind of dragons and fantastic creatures made of papier mâché. A special paint protects the dragons, but what does protect the devils? Well, Correfocs are opened to everyone (if you are in a Festa Major and you find a Correfoc you can put yourself under the fire at you own risk), but it is convenient to wear thick clothes made of cotton, a big hat, and a handkerchief for covering your face.

Catalan Devil

The first reference that we have of a diables group dates from 1150, in Barcelona, during the wedding banquet between Ramon Berenguer IV and Peronella of Aragon. The second one appears three centuries later, in 1423, also in Barcelona during the return of the king Alfons IV the Magnanimous. The first use of pyrotechnics dates from 1437, in Tarragona.

From that dates, devils got extended all along the Catalan Principality, specially in the area of Tarragona, Penedès-Garraf and Priorat. Only during the Franco regime this movement decreased, because of the prohibition of every manifestation of the catalan culture. Nowadays it has been completely restored, and there are hundreds of colles or groups of diables performing Correfocs in every Festa Major.

Diables in Granollers

20 years ago in Granollers, la colla dels Blaus created the first Diables group in the town. Today, the Correfoc followed by the Correaigua (Run water!) are two of the most popular activities of our Festa Major.

Ya hacía un par de años que tenía ganas de participar en esta simpática competición on wheels. Para quién no la conozca se trata de una prueba extraoficial de la Festa Major de Granollers que consiste en hacer un recorrido por el centro de la ciudad en grupos de 3 a 5 “personas”, realizando pruebas tipo gincana en determinados puntos de control (como podría ser afeitar un globo o hacer girar un hullahop alrededor de la cintura durante 10 segundos). Lo divertido y particular de la Ruta del Quintillo sólo es posible hacerla de noche, en patines (o en algún otro medio rodado) y bebiendo un quinto al final de cada punto de control (vamos, que te jodes 2 litros de birra con la tontería).

El caso es que yo no tenía patines, más que nada porque nunca he patinado. Lo que sí tenía eran muchas ganas de reírme un rato… y la verdad es que aprender a patinar borracho mientras te emborrachas parecía una opción bastante segura de consguirlo. Así, como no había nadie que me puediese dejar unos patines me compré unos (los más baratos, 25 €) y ya puestos todo el equipo de protección (15 €) que la seguridad siempre es importante si vas perjudicado (no tiene precio, para todo lo demás…).

Nos hinchamos a Cruzcampos

Al final conseguí un equipo de locos que se apuntó conmigo al asunto. Me fui para casa a por los patines, me los coloqué y me fui para el start point. Los primero sustos vinieron con las primeras rampas que encontré por el camino, más que nada por el tema del freno, que no sé frenar. Pero superados los primeros problemas practiqué un poquillo antes de empezar y vi que podía más o menos moverme, sin hacer virguerías. Durante la competición, yo era el más lento de mi grupo yendo de un sitio para otro pero el más rápido bebiendo así que me bebía los quintos a Trosky y empezaba a tirar para el siguiente puesto. Entre los quintos y la práctica que iba cogiendo, cada vez me daba menos miedo y me fui confiando. Estoy orgulloso de no haberme caído ni una sola vez!! (yo pensé que sería mi fin). En fin, muchas risas, mucha diversión, por supuesto no ganamos, pero no tuvo ninguna importancia (eramos el “equipo 24″ y quedamos en la posición número 24 en el día 24 de agosto).

El año que viene se repetirá, esta vez me disfrazaré de algo, porque además del premio a la velocidad también hay premio a la originalidad (más factible de ganar)

Piere Nodoyuna

Bon dia a tutón! Comença la Festa Major de Granollers!!! Visca els Blaus!!!

温泉

An onsen is a public bath with natural hot spring water, and its history and etiquette are closely related to the sento (communal bath house) . The essential difference between an onsen and a sento is that the water in an onsen must be volcanic spring in origin, even if reheated, whereas a sento may use ordinary heated water. The onsen plays an important role in Japanese culture, providing socially institutionalised relief from the pressures of the contemporary Japanese twelve-hour work ethic and a chance for Japanese to break down the hierarchal nature of society through the mutual nakedness of skinship. Essentially, the onsen should be the diametric opposite of everything in normal, hectic day-to-day Japanese life.

Here is where I would like to be at this moment

Ideally, they should be outdoors, use naturally hot water directly extracted from a natural volcanic spring, and they are often embellished with (or, in the cheaper varieties, replaced by) a wide variety of extravagant spa baths, artificial waterfalls and saunas. Onsen water is often thought to have healing powers according to its mineral properties and onsen often have several different baths, each augmented by the addition of different minerals or the composition of the tub.

In the mountains of Nagano, groups of wild Japanese monkeys are living in Jigokudani Yaen-koen. They are Snow Monkeys and have learned how good having a bath is.

“Mmmm, I start getting dirty”

Even though the monkeys seem friendly, it’s important to follow these rules when you find them.

• Observe the monkeys from the distance.

• Do not stare them in the eyes.

• Do not put your hands out or try to touch them.

• Do not show or give food to monkeys.

Aquest cap de setmana he fet una escapadeta amb la meva nòvia a un balneari … porque yo lo valgo. En concret era l’hotel Regina SPA, a Vallfogona de Riucorb (el mateix lloc d’on era el famós Rector de Vallfogona).

Vallfogona’s Rector

Vam trobar la oferta a www.lastminute.com. Una nit a l’hotel de ****, esmorzar bufet lliure (hi havia de tot: fruita, pastes, cansalada, butifarra, etc) i accés a la zona SPA per 55€ cadascú. No és una ganga però tampoc no estava malament. El que passa és que de seguida s’aprecien les diferències entre rics i pobres. Mentre que nosaltres ens havíem de quedar a la piscina climatitzada que hi havia a l’entrada de la zona d’activitats pròpiament dites (jo vaig disfrutar allà com un cabrón), la gent entrava a fer-se massatges i banys raros a preu d’or.

Aquí ens vam quedar nosaltres, a les portes del paradís

El que més em va cridar l’atenció va ser la vinoteràpia, banyar-se en una banyera plena de vi (sembla una orgia de Baco, no?). Jo conec a més d’un que es beuria tota la banyera (i quanta més gent s’hagués banyat abans millor xD).

Baño de sangre rejuvenecedor

En fi, que lo important és estar còmode i en bona companyia. Aquesta excursió m’ha fet venir ganes de provar els onsen japonesos:

温泉

dels quals en parlaré en el proper post.

Aquest cap de setmana he estat a Sort amb dos amics fent algunes rutes per la zona, buscant llacs d’alta muntanya.

Vam anar amb el cotxe fins on vam poder ja que, per una banda, la pista era un camí ple de pedres ( i patíem pel càrter del cotxe) i, per altra banda, gran part de la pista era d’explotació privada i havies de pagar a preu d’or un “4x4 taxi” per que et portés al final de la pista. La Generalitat de Catalunya ens volia desanimar amb els seus cartells, però nosaltres vam continuar amb l’ànim intacte i al final va valer la pena.

Aquí teniu el Certescan, el llac més gran dels Pirineus.

Aquest llac té una llargaria màxima de 1200 m i una profunditat màxima de 96m. Us imagineu amb 96 metres d’aigua gelada al damunt? L’aigua era cristal·lina però estava tan freda que no em vaig banyar del tot, només vaig fer una mica el paripé. Em van donar ganes de portar-me una barca inflable en la següent excursió y donar una volteta pel llac. En la foto, la paret situada just al davant (que és veu una mica blanca) és la frontera natural amb França. És a dir que ja sabem per on fer contraband de tabac.

Va estar molt bé l’excursió, ja trobava a faltar la natura i els espais gegantins que et fan sentir petit. Tinc un munt de fotos que m’agradaria compartir. Aviat obriré un compte a Flickr per poder-ho fer.

As I predicted in the last Tokyo post, more things have happened. Well, not exactly… the same problems I had have got worse. The delay for obtaining the COE will not be a few days but a few months. So that means that I will arrive in Japan in November or December. I hope Tokyo is nice in winter. At least that also means that I will be there in spring, for the Hanami (cherry blossoms party).

Ok, Ok, relax, count until ten, and try to figure out the good side of this fact. Now I will have two or three months of holidays that I will use for learning Japanese and applied mathematics, and for getting the state-of-art in robust speech recognition (se va a cagar la perra cuando llegue allí).

Goodbye, see you, I will be waiting for further problems.

Com podeu comprovar, equilibrium instabilis té a partir d’avui una nova mascota. És un eriçó com ho va ser en el seu dia ESP-inete (o CAT-inete) . S’assembla al Bart Simpson per això el seu nom. El podeu tocar si voleu, aneu amb compte de no punxar-vos (us puc contagiar de tot).
Si li porteu un Scotchbrite, que per ell és com una nina inflable, estic segur que us ho agrairà.

Est-ce que vous avez dejà regardé le film Les poupées russes? C’est la deuxième partie du film L’auberge espagnole.

Le film Les poupées russes

Moi, je l’ai bien aimé. Il parle de la vie des erasmusiens quelques années plus tard de son séjour en Barcelone. L’histoire se passe entre Paris, Londres et Saint-Pétersbourg. J’ai vu l’Auberge Espagnole juste avant de partir à Paris et maintenant j’ai vu ce film juste avant de partir au Tokyo. Je vous le recommande. Comme ça vous vous rappelerez mieux de ce qu’on a vecu ensemble.

Parece una broma del destino, “cruel y canalla”, que me confina en mi casa como si ésta fuera una mazmorra y para que no escape me planta un dragón en el portal.

El dragon que me encontré en el portal de mi casa

Me estoy pasando todo el puto mes de vacaciones estudiando:

A.-Japonés
B.-Reconocimiento Robusto de Voz
C.-Matemáticas (Estimadores probabilísticos, i.e. EM, MAP, ML, etc)

A ver si me sirve para algo. Tengo unas ganas de irme a la montaña… y espero hacerlo la semana que viene. Ya veréis las fotos.

Va ser molt surrealista el que vaig veure a La Garriga el dissabte a la nit: un concurs de qui trigava menys a trencar tres síndries amb el cap. Mira que arribem a fer xorrades el humans. I mira que arribem a ser de morbosos: tothom va concentrar la seva atenció en els caps que colpejaven els pobres vegetals. No sé què esperàvem, sang i fetge? Que algun dels participants caigués desmaiat? No sé però mola i l’únic que lamento és no haver tingut una camera amb que immortalitzar el moment i deixar-hi constància en aquest blog. El següent pas serà fer-ho al Japó amb les síndries cúbiques.

P.D. Crec que va haver tongo en el concurs, va guanya el que era el campió mundial en l’assumpte encara que l’anterior participant penso que ho va fer més ràpid.